

“ Eppur se la savess ... ”
Si tu veux savo ir ...
L i tirava via dritta pt r la strada
i
7
caur m del i ideila el m'ha daa nn gutzz;
sotta l colf) de hoffétt de quell'nggiada
hon sentii sithet come l'era pizz.
Soni content. siringhi I pass, ghe rivi in brocca,
g'hnn ona vnenia de rid. de fa l giàvati,
ghe schisa nn compìimeni a mezza bocca,
me còr nn pizzigh de caressa in man.
Ma lee via dritta, la da nanca segn
d'avè sentii i me parolinn sul coll,
e mi me metti anmò pussee d'impegn
a sfioragh la testina in si bemoll.
Crihbi come l'è seria! La me par
vestidj d'ona gran malinconia...
El cneur el me se streng. adess troo nn sgàr.
ma guai a mi se poeu la salta via.
Ghe tegni adree commossi la figurina
tra gent e gent la fila via de sbiess,
ghe rivi ai fumch e con la vós pu fina
me vèti de digh: • Eppur, se la savess... ».
La se volta de colp. la se fa rossa,
ghe sharlusiss i aucc. quasi la st en,
ghe ctapi
7
brasc. ghe disi anmò quatcossa:
«
La mia vita, el mè mond. tutt el mè ben
».
•
Eppur se la savess... ». E l'ha savuu
come l'era la vita a fianch de mi;
pu d ona volta sballottaa tutt duu.
col vent gelaa la n'a n’a faa stremi:
ma brasciaa su in del pién de la tempesta,
coi duu cneur strengiuu insemma. emm sentii cress
con l'amòr el coragg. emm tegnuu testa
semper a tutt...
«
Eppur se la savess... ».
Oh
7
me bell c<eur. véri chi, vèn che te strengia
anmò ona volta sul me cneur che rid!
Che bell anda con ti, de cengia in cengia,
per la montagna de la vita, al nid.
e sentì pipila tanti uselitt
che ne spetàven con la bocca averta
per fass i al. per impara
7
petitt
di robb bej. di rohb bonn... Gh'emm faa coverta
contra el pes'g de la vita e gh emm daa
/ ’
mej
de sti noster duu cneur pien de poesia,
che caressa i testinn. basa i cat ej,
e fà rid. e fà ptang... E adess va vta.
Si tu veux savoir
quel est mnn pnuvoir.
épie la fleur qui a l'aubi
a la rosee se dérnbc
pour contempler le soletl.
Si tu veux savoir
épie si le ruisseau
quel est ton pouvotr.
a des yeux dans ses eaux
a tes yeux pareils.
Si tu veux savoir
quel est ton devoir.
épie la branche qui ploit
quand le vent secoue le bois
et met la biche en éveil.
Si tu veux savoir
ce qui nous va échoir.
avec les yeux du barde
dans l'orage regarde
la feuille qui s’enlace.
cantre tous les conseils,
a la feuille qui passe.
Il vaso mtranto
(da
Sully Prudhomme
- 1839-1907)
Questo vaso in cui muor la verbena
d'un tòcco un ventaglio incrinò:
il colpo sfioràvalo appena,
nessun rumore lo rivelò.
Ma la screpolatura lieve,
mordendo il cristallo ogni dì,
con passo invisibile e greve
lentamente il suo giro compi.
L'acqua fresca gocciando via corse,
il succo dei fior svaporò:
nessun finor se ne accorse...
Non toccatelo più. si spezzò.
Spesso avvien che una mano diletta
contunda, sfiorando, il cuor:
s'apre in cuor una piaga insospetta
via dilegua il suo fiore d'amor.
Sempre intatto per chi lo circonda
sente crescere e gocciolar giù
la ferita sottile e profonda. .
Si spezzò, non toccatelo più.
27