Table of Contents Table of Contents
Previous Page  828 / 869 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 828 / 869 Next Page
Page Background

“ Eppur se la savess ... ”

Si tu veux savo ir ...

L i tirava via dritta pt r la strada

i

7

caur m del i ideila el m'ha daa nn gutzz;

sotta l colf) de hoffétt de quell'nggiada

hon sentii sithet come l'era pizz.

Soni content. siringhi I pass, ghe rivi in brocca,

g'hnn ona vnenia de rid. de fa l giàvati,

ghe schisa nn compìimeni a mezza bocca,

me còr nn pizzigh de caressa in man.

Ma lee via dritta, la da nanca segn

d'avè sentii i me parolinn sul coll,

e mi me metti anmò pussee d'impegn

a sfioragh la testina in si bemoll.

Crihbi come l'è seria! La me par

vestidj d'ona gran malinconia...

El cneur el me se streng. adess troo nn sgàr.

ma guai a mi se poeu la salta via.

Ghe tegni adree commossi la figurina

tra gent e gent la fila via de sbiess,

ghe rivi ai fumch e con la vós pu fina

me vèti de digh: • Eppur, se la savess... ».

La se volta de colp. la se fa rossa,

ghe sharlusiss i aucc. quasi la st en,

ghe ctapi

7

brasc. ghe disi anmò quatcossa:

«

La mia vita, el mè mond. tutt el mè ben

».

Eppur se la savess... ». E l'ha savuu

come l'era la vita a fianch de mi;

pu d ona volta sballottaa tutt duu.

col vent gelaa la n'a n’a faa stremi:

ma brasciaa su in del pién de la tempesta,

coi duu cneur strengiuu insemma. emm sentii cress

con l'amòr el coragg. emm tegnuu testa

semper a tutt...

«

Eppur se la savess... ».

Oh

7

me bell c<eur. véri chi, vèn che te strengia

anmò ona volta sul me cneur che rid!

Che bell anda con ti, de cengia in cengia,

per la montagna de la vita, al nid.

e sentì pipila tanti uselitt

che ne spetàven con la bocca averta

per fass i al. per impara

7

petitt

di robb bej. di rohb bonn... Gh'emm faa coverta

contra el pes'g de la vita e gh emm daa

/ ’

mej

de sti noster duu cneur pien de poesia,

che caressa i testinn. basa i cat ej,

e fà rid. e fà ptang... E adess va vta.

Si tu veux savoir

quel est mnn pnuvoir.

épie la fleur qui a l'aubi

a la rosee se dérnbc

pour contempler le soletl.

Si tu veux savoir

épie si le ruisseau

quel est ton pouvotr.

a des yeux dans ses eaux

a tes yeux pareils.

Si tu veux savoir

quel est ton devoir.

épie la branche qui ploit

quand le vent secoue le bois

et met la biche en éveil.

Si tu veux savoir

ce qui nous va échoir.

avec les yeux du barde

dans l'orage regarde

la feuille qui s’enlace.

cantre tous les conseils,

a la feuille qui passe.

Il vaso mtranto

(da

Sully Prudhomme

- 1839-1907)

Questo vaso in cui muor la verbena

d'un tòcco un ventaglio incrinò:

il colpo sfioràvalo appena,

nessun rumore lo rivelò.

Ma la screpolatura lieve,

mordendo il cristallo ogni dì,

con passo invisibile e greve

lentamente il suo giro compi.

L'acqua fresca gocciando via corse,

il succo dei fior svaporò:

nessun finor se ne accorse...

Non toccatelo più. si spezzò.

Spesso avvien che una mano diletta

contunda, sfiorando, il cuor:

s'apre in cuor una piaga insospetta

via dilegua il suo fiore d'amor.

Sempre intatto per chi lo circonda

sente crescere e gocciolar giù

la ferita sottile e profonda. .

Si spezzò, non toccatelo più.

27